La Mona

Aquesta mona de pasqua és típica de la nostra terra, pot ser sense farcit o amb cabell d'àngel, xocolata, brossat, etc. n'hi ha per a tots els gustos però sigui com sigui no li pot faltar mai un ou cuit. 

La de la imatge és de la Pasqua de l'any passat, aquest any desafortunadament no tindrem mones de la mama, l'àvia, la tia, la padrina, l'amiga, consogra, veïna... hi havia una mostra d'afecte per a tots.

Era un ritual fer les mones amb ella, la nit anterior pastàvem tots els ingredients (amb l'ajuda d'uns bons braços), quan estava la massa llesta es col·locava en un recipient més gran tapada amb mantes per a que durant la nit pogués augmentar de volum i es deixava reposar al lloc més càlid de la casa.

Al matí acudíem les ajudes però la tasca ja estava en marxa (sempre ens renyava perquè arribàvem tard i la massa no podia esperar).

I entre riures i xarrameques ens posàvem a la feina, que si unes de xocolata, les altres de cabell d'àngel sense oblidar-nos dels reganyats que són llargs i sense ou i, si sobra massa es feien bollets per a la llet. 

Reganyats

Del forn sortia una oloreta que omplia tota la casa i entre rialles i alguna rebequeria (no diré de qui) acabàvem d'enfornar totes les safates.

I per fi tot i estar tèbies arribava el moment més esperat, probrar-les com havien quedat (sempre boníssimes) i així any rere any.

Aquesta història es repeteix a moltes llars però a la nostra ja no serà mai més així.

Hem tingut la sort de gaudir de la seva essència durant molts anys i, a pesar que sentim una enorme pena, tenim els cors plens de tot el que ens ha ensenyat.  

T'estimem i enyorem, mama. 

Va per a tu i les teves mones.